A finals dels anys setanta, el matrimoni Pastrana & Jarque (Clos de l’Obac), juntament amb un amic de l’època, en René Barbier (Clos Mogador) fill d’una família de comerciants de vi a Tarragona, inicien la replantació de vinyes al Priorat amb la pretensió d’arribar-hi a produir grans vins.
Durant més de deu anys, el projecte no desperta l’interès dels professionals del vi, ni té la confiança de les entitats financeres ni de les institucions per raó de la seva gran envergadura, de la localització geogràfica, de la manca de recursos econòmics dels promotors, i d’uns coneixements enològics inexistents per part, pràcticament, de totes les persones que, durant deu anys, 1979/1989, varen anar constituint un grup que, malgrat tot, acabà assolint amb escreix la finalitat per la qual es va crear. Així, a principis dels vuitanta, es va unir a l’equip, el químic Toni Basté (Clos Basté Krug), català resident a Estrasburg, poc després, el va seguir Fernando Garcia (Clos Setién) importador de vins a Frankfurt, i el 1986, finalment s’hi integrà el biòleg i responsable de l’escola d’Enologia a l’FP de Falset Josep L. Perez (Clos Martinet).
Els cinc, juntament amb un veí de Gratallops que els feia de pagès, Antonio Rosario (Clos Ballesteros Jové), formen el nucli dur de tot el projecte, nucli que es tanca definitivament el 1987 amb la constitució d’una societat agrària i la integració a aquesta de l’anglès Adrian Garsed (Clos Garsed) i el flamenc Luc Van Iseghem (Clos dels Llops), amb dós comerciants de vi a Londres i a Ostende, respectivament. El 1989 i 1990, abans d’embotellar el primer vi, una senyora suïssa, Daphe Glorian (Clos Erasmus) i un noi de la Rioja, Alvaro Palacios (Clos Dofí), s’adhereixen al projecte, tot i que mai arriben a formar part de la societat.
El 1993, la Guia Mundial del Vi declarà Clos de l’Obac un dels 150 millors vins del món.