HISTÒRIA
La decisió sobre on s’assentaria una comunitat monàstica no era ni casual ni arbitrària. Calia considerar factors estètics, geogràfics, climàtics, socials, polítics, econòmics i religiosos per tal d’assegurar la subsistència de la comunitat en bones i en males èpoques. El priorat de Scala Dei va ser fundat el 1194 pel rei de Catalunya Alfons I el Cast, però ja l’any 1151 una petita comunitat de monjos vivia a la vila de Poboleda, on, entre altres coses, probablement ja havien anat valorant les bondats naturals del lloc. Però quines eren aquestes bondats?
GEOGRAFIA
Al sud de Catalunya, entre la serralada litoral i prelitoral, el Priorat és una terra de turons i costers orientats als quatre punts cardinals, que tenen una alçada mitjana de 350 metres que estan formats per rics substrats pissarrencs i situats a banda i banda del riu Siurana. En aquesta geografia dura, els conreus es beneficien d’una terra extraordinàriament rica i d’un microclima que genera la imponent Serra del Montsant, barrera natural de 1166 metres que regula la temperatura de la comarca, posant-la a recer de les inclemències del nord. El conjunt, clima, orografia i sòl (llicorella), confereix unes acusades característiques organolèptiques diferencials, que donen al vi Priorat la personalitat única de la que en parlen enòlegs i sommeliers d’arreu del món.
PAISATGE
A la fi, un paisatge de pi, alzina, lledoner, xop, romaní, farigola, esbarzer, poniol, vinya, ametller, figuera, garrofer, i tantes altres espècies vegetals, conviu amb l’àliga, el cabirol, el conill, la perdiu, el corb, el fardatxo, o el porc senglar, i tot en conjunt defineix paisatge d’una estètica i una espiritualitat inoblidable.