EL PROCÉS CREATIU
Orografia
Una de les parts més apassionants a l’hora de pensar un vi al Priorat és la de decidir sobre els punts clau que donaran al vi les seves característiques. La orografia irregular dels turons de pissarra (llicorella) n’és un dels factors determinants, així com la composició de la terra. També ho són l’orientació dels ceps, el tipus de conreu i les varietats triades...
Vinyes
Per als vins Clos de l’Obac i Miserere es fan servir les varietats de Garnatxa, Cabernet Sauvignon, Shiraz, Merlot, Ull de Llebre i Samsó (carinyena). Per al blanc Kyrie s’utilitza Garnatxa Blanca, el Macabeu, el Xarel·lo i el Moscatell d’Alexandria.
Conreu
De les varietats Garnatxa, Samsó i Cabernet Sauvignon, se’n conserven velles plantacions en vas d’una antiguitat entre cinquanta i vuitanta anys. La resta de ceps té una mitjana de 25 anys, i estan formats o reformats, segons el sistema d’emparrat doble cordó de Royat, o doble braç.
El fruit i el sentiment
Al Priorat, el repte de fer un gran vi, rau en combinar els factors que acabaran donant-li la seva personalitat única. Això s’aconsegueix a través d’un procés creatiu tan emocionant que empeny a dedicar-hi la vida. Quan has tastat un vi i coneixes la gent que l’ha fet, pots descobrir i entendre la delicada línia que uneix l’home amb la terra, el treball amb el repòs, el seny amb la rauxa, el sentiments amb els sentits.
EL PATRÓ CLOS DE L'OBAC
Cupatge constant
Els vins Clos de l’Obac i Miserere i Kyrie, segueixen un patró que repeteix les varietats i percentatges de raïm cada any, segons els cupatges específicament triats per a cadascun dels vins.
La finalitat és que, cada any, siguin les característiques de la nostra climatologia les que defineixin la personalitat de cada vi, i no que les característiques d’un cupatge aleatori, es facin servir per a justificar l’anyada.
Amb aquest sistema, malgrat les variants climàtiques, el repte consisteix en elaborar un gran vi cada collita, que reflecteixi els trets diferencials del conjunt de les quatre estacions d’un any.
Estabilització natural
Els vins Costers del Siurana, passen per un procés de criança extremadament precís i molt acurat. Un cop el vi està acabat, i depenent de la temperatura exterior, durant tres o quatre mesos es deixa reposar dins les tines de fermentació i estoc en contacte amb el fred intens de l’hivern a fi i efecte de provocar la primera estabilització natural sense necessitat de fer servir tines isotèrmiques i pales de remogut.
Trasbals i repòs
Posteriorment, el vi, sempre per gravetat, es trasbalsa a la sala de criança. Allí romandrà en botes de roure francès de les varietats Limousin, Allier i Nevers, entre deu i quinze mesos. Durant aquest temps se’l sotmet a decantació a través de trasbalsos manuals controlats per espelma. Així separem els baixos que es van dipositant al fons de les botes i que poden embrutar el vi i alterar-ne els gustos.
Durant els mesos de criança, les botes són exposades al fred hivern del Priorat per provocar una segona estabilització natural, tot aprofitant el moment per dur a terme les clarificacions manuals amb clara d’ou, bota per bota.
EL PRIORAT
Història
La decisió sobre on s’assentaria una comunitat monàstica no era ni casual ni arbitrària. Calia considerar factors estètics, geogràfics, climàtics, socials, polítics, econòmics i religiosos per tal d’assegurar la subsistència de la comunitat en bones i en males èpoques.
El priorat de Scala Dei va ser fundat el 1194 pel rei de Catalunya Alfons I el Cast, però ja l’any 1151 una petita comunitat de monjos vivia a la vila de Poboleda, on, entre altres coses, probablement ja havien anat valorant les bondats naturals del lloc. Però quines eren aquestes bondats?
Geografia
Al sud de Catalunya, entre la serralada litoral i prelitoral, el Priorat és una terra de turons i costers orientats als quatre punts cardinals, que tenen una alçada mitjana de 350 metres que estan formats per rics substrats pissarrencs i situats a banda i banda del riu Siurana.
En aquesta geografia dura, els conreus es beneficien d’una terra extraordinàriament rica i d’un microclima que genera la imponent Serra del Montsant, barrera natural de 1166 metres que regula la temperatura de la comarca, posant-la a recer de les inclemències del nord. El conjunt, clima, orografia i sòl (llicorella), confereix unes acusades característiques organolèptiques diferencials, que donen al vi Priorat la personalitat única de la que en parlen enòlegs i sommeliers d’arreu del món.
Paisatge
A la fi, un paisatge de pi, alzina, lledoner, xop, romaní, farigola, esbarzer, poniol, vinya, ametller, figuera, garrofer, i tantes altres espècies vegetals, conviu amb l’àliga, el cabirol, el conill, la perdiu, el corb, el fardatxo, o el porc senglar, i tot en conjunt defineix paisatge d’una estètica i una espiritualitat inoblidable.