CRONOLOGIA

Qui som i la nostra història

Imagotip Clos de l'Obac

1978

Els “Nous Priorat”

Entre finals dels anys setanta i principis del vuitanta, l’enòloga Mariona Jarque (Barcelona 1960) i el periodista Carles Pastrana (Tarragona 1952), juntament amb un grup de persones de diferents països d’Europa relacionats amb el comerç del vi, iniciaren un projecte de replantació de vinya en els costers de pissarra de l’Era Paleozoica situats al sud-oest de Catalunya. Parlem d’una terra extremadament dura coneguda com a Priorat Històric on, durant segles, la dependència del món rural es basà en l’explotació de la vinya i la producció de vi enmig d’una geografia dura, accidentada i de molt difícil accés i conreu que, des del S.XII fins al S.XIX, va estar administrada pel frares de la comunitat religiosa del Priorat d’Escaladei, membre La Grande Chartreuse de França.

1978

1981

El projecte i l’interès internacional

Conegut com Els Nous Priorat, stricto sensu va néixer a Tarragona el 1978, conseqüència del retrobament de dos amics de la infància, René Barbier i Carles Pastrana, quan -en base a la replantació de vinyes i la recuperació dels vins d’una terra extremadament dura coneguda com el Priorat-, es proposaren un repte que durant anys no desvetllà cap interès fins que, el 1981, els mitjans de comunicació internacionals especialitzats, situaren aquells nous vins entre els millors del món; fet que provocà el renaixement i la projecció global de la que havia estat la comarca més deprimida de Catalunya durant les darreres dècades.

1981

1984

Les plantacions

Els treballs començaren a meitat dels anys vuitanta amb la recuperació d’algunes vinyes velles, encara en producció i, majoritàriament, de noves replantacions fetes en els costers de pissarra abandonats durant dècades. Cinc anys després -el 1989-, ja s’elaborà la primera collita en base a conceptes i tecnologies actuals, a la introducció de noves varietats, i a uns coneixements enològics que varen fer possible la producció dels primers vins fins de guarda del Priorat, és a dir, estructurats, elegants i nobles.

1984

1989

La primera collita

Foren temps de treball dur i pacient amb la creació de noves plantacions i la recuperació d’algunes vinyes velles encara en producció, tot buscant que aquells nous vins -en base a una fruita concentrada i unes elaboracions molt acurades- expressessin el caràcter i la potència que les velles pissarres del Priorat podien donar sense renunciar a l’elegància, la finor i la complexitat que les noves tècniques d’elaboració permetien. L’anyada de 1989, que va acabar retronant en mig planeta, s’elaborà en base a un únic cupatge fet amb el conjunt de raïms de les vinyes del grup de fundadors que -deu anys enrere- havien iniciat el projecte.
1989

1990

La diàspora de la creativitat

A la següent collita, la de 1990, cadascun dels membres anà projectant els seu propi celler i definint característiques diferencials entre closos, tant pel que fa al tipus de conreu, a les diferències de cupatge i als sistemes d’elaboració i criança. Fou en aquest punt de la història, que hem volgut anomenar La diàspora de la creativitat, quan cadascun d’aquells Nous Priorat va establir els seus trets diferencials.

1990

1991

Un dels millors vins del món.

Abans que la mítica primera anyada de 1989 es posés al mercat internacional el 1991, varen haver de passar dotze anys de treball plens de grans moments i també d’alguns terribles i irreparables; fou enmig d’aquest context, que les dues primeres collites de Clos de l’Obac 1989 i 1990, ja varen ser qualificades, per la guia francesa Gault & Millau i la Guia Mundial de Vi Slow Food, com un dels millors vins del món i de valor internacional absolut respectivament.

1991

Avui

Clos de l’Obac, avui

Quatre dècades després d’aquells inicis, la projecció dels vins del Priorat i de les dues propietats de la família Pastrana & Jarque, Clos de l’Obac i Miserere, avui són un referent dins el panorama vitivinícola internacional, mentre que la força del moviment iniciat per aquell petit grup de pioners ha significat que, des llavors, s’hagin bastit al Priorat -per vinaters d’arreu del món- al voltant de dos-cents nous cellers, recuperant una zona que, com ja hem dit, havia estat la més deprimida de Catalunya.

Avui
Desplaça cap amunt