A finals de la dècada del 1970, la parella formada pel periodista Carles Pastrana (Tarragona) i l'enòloga Mariona Jarque (Barcelona) es va embarcar en l'aventura de les seves vides: dedicar el seu futur professional i familiar al projecte de recuperar els vins del Priorat i, posteriorment, projectar els seus vins a nivell internacional. Trenta anys després d'aquests començaments, juntament amb els seus dos fills, Guillem i Iona, que s'han convertit en una part essencial d'aquesta història, han establert un projecte que ara és conegut i reconegut arreu del món.

DOQ PRIORAT

El 1979 Carles Pastrana i Mariona Jarque recuperen la tradició vinícola familiar iniciant una llarga aventura que pretén rescatar els antics vins cartoixans al cor de les terres que foren tutelades pels antics priors de Scala Dei, monestir situat a la comarca del Priorat. Creen les propietats Clos de l’Obac i Miserere, replantant les vinyes als marges del riu Siurana al prelitoral sud de Catalunya, i constitueixen el celler Clos de l’Obac. A partir del 1989 elaboren els primers vins i CLOS DE L’OBAC és considerat per la Guia Mundial, un dels 150 millors vins del món.

1978 - Els “Nous Priorat”

Entre finals dels anys setanta i principis del vuitanta, l’enòloga Mariona Jarque (Barcelona el 1960) i el periodista Carles Pastrana (Tarragona el 1952), juntament amb un grup de persones de diferents països d’Europa relacionats amb el comerç del vi, iniciaren un projecte de replantació de vinya en els costers de pissarra de l’Era Paleozoica situats al sud-oest de Catalunya. Parlem d’una terra extremadament dura coneguda com a Priorat Històric on, durant segles, la dependència del món rural es basà en l’explotació de la vinya i la producció de vi enmig d’una geografia dura, accidentada i de molt difícil accés i conreu que, des del S.XII fins al S.XIX, va estar administrada pel frares de la comunitat religiosa del Priorat d’Escaladei, membre La Grande Chartreuse de França.

1981 - El projecte i l’interès internacional

Conegut com Els Nous Priorat, stricto sensu va néixer a Tarragona el 1978, conseqüència del retrobament de dos amics de la infància, René Barbier i Carles Pastrana, quan -en base a la replantació de vinyes i la recuperació dels vins d’una terra extremadament dura coneguda com el Priorat-, es proposaren un repte que durant anys no desvetllà cap interès fins que, el 1981, els mitjans de comunicació internacionals especialitzats, situaren aquells nous vins entre els millors del món; fet que provocà el renaixement i la projecció global de la que havia estat la comarca més deprimida de Catalunya durant les darreres dècades.

1984 - Les plantacions

Els treballs començaren a meitat dels anys vuitanta amb la recuperació d’algunes vinyes velles, encara en producció i, majoritàriament, de noves replantacions fetes en els costers de pissarra abandonats durant dècades. Cinc anys després -el 1989-, ja s’elaborà la primera collita en base a conceptes i tecnologies actuals, a la introducció de noves varietats, i a uns coneixements enològics que varen fer possible la producció dels primers vins fins de guarda del Priorat, és a dir, estructurats, elegants i nobles.

1989 - La primera collita

Foren temps de treball dur i pacient amb la creació de noves plantacions i la recuperació d’algunes vinyes velles encara en producció, tot buscant que aquells nous vins -en base a una fruita concentrada i unes elaboracions molt acurades- expressessin el caràcter i la potència que les velles pissarres del Priorat podien donar sense renunciar a l’elegància, la finor i la complexitat que les noves tècniques d’elaboració permetien. L’anyada del 1989, que va acabar retronant en mig planeta, s’elaborà en base a un únic cupatge fet amb el conjunt de raïms de les vinyes del grup de fundadors que -deu anys enrere- havien iniciat el projecte.

1990 - La diàspora de la creativitat

A la següent collita, la del 1990, cadascun dels membres anà projectant el seu propi celler i definint característiques diferencials entre closos, tant pel que fa al tipus de conreu, a les diferències de cupatge i als sistemes d’elaboració i criança. Fou en aquest punt de la història, que hem volgut anomenar La diàspora de la creativitat, quan cadascun d’aquells Nous Priorat va establir els seus trets diferencials.

1991 - Un dels millors vins del món.

Abans que la mítica primera anyada del 1989 es posés al mercat internacional el 1991, varen haver de passar dotze anys de treball plens de grans moments i també d’alguns terribles i irreparables; fou enmig d’aquest context, que les dues primeres collites de Clos de l’Obac el 1989 i el 1990, ja varen ser qualificades, per la guia francesa Gault & Millau i la Guia Mundial de Vi Slow Food, com un dels millors vins del món i de valor internacional absolut respectivament.

Clos de l’Obac, avui

Quatre dècades després d’aquells inicis, la projecció dels vins del Priorat i de les dues propietats de la família Pastrana & Jarque, Clos de l’Obac i Miserere, avui són un referent dins el panorama vitivinícola internacional, mentre que la força del moviment iniciat per aquell petit grup de pioners ha significat que, des llavors, s’hagin bastit al Priorat -per vinaters d’arreu del món- al voltant de dos-cents nous cellers, recuperant una zona que, com ja hem dit, havia estat la més deprimida de Catalunya.

Orografia

Una de les parts més apassionants a l’hora de pensar un vi al Priorat és la de decidir sobre els punts clau que donaran al vi les seves característiques. L’orografia irregular dels turons de pissarra (llicorella) n’és un dels factors determinants, així com la composició de la terra. També ho són l’orientació dels ceps, el tipus de conreu i les varietats triades...

Conreu

De les varietats Garnatxa, Samsó i Cabernet Sauvignon, se’n conserven velles plantacions en vas d’una antiguitat entre cinquanta i vuitanta anys. La resta de ceps té una mitjana de 25 anys, i estan formats o reformats, segons el sistema d’emparrat doble cordó de Royat, o doble braç.

Vinyes

Per als vins Clos de l’Obac i Miserere es fan servir les varietats de Garnatxa, Cabernet Sauvignon, Shiraz, Merlot, Ull de Llebre i Samsó (carinyena). Per al blanc Kyrie s’utilitza Garnatxa Blanca, el Macabeu, el Xarel·lo i el Moscatell d’Alexandria.

El fruit i el sentiment

Al Priorat, el repte de fer un gran vi, rau en combinar els factors que acabaran donant-li la seva personalitat única. Això s’aconsegueix a través d’un procés creatiu tan emocionant que empeny a dedicar-hi la vida.

Quan has tastat un vi i coneixes la gent que l’ha fet, pots descobrir i entendre la delicada línia que uneix l’home amb la terra, el treball amb el repòs, el seny amb la rauxa, el sentiments amb els sentits.

Cupatge constant

Els vins Clos de l’Obac i Miserere i Kyrie, segueixen un patró que repeteix les varietats i percentatges de raïm cada any, segons els cupatges específicament triats per a cadascun dels vins.
La finalitat és que, cada any, siguin les característiques de la nostra climatologia les que defineixin la personalitat de cada vi, i no que les característiques d’un cupatge aleatori, es facin servir per a justificar l’anyada.
Amb aquest sistema, malgrat les variants climàtiques, el repte consisteix a elaborar un gran vi cada collita, que reflecteixi els trets diferencials del conjunt de les quatre estacions d’un any.

Estabilització natural

Els vins Costers del Siurana, passen per un procés de criança extremadament precís i molt acurat. Un cop el vi està acabat, i depenent de la temperatura exterior, durant tres o quatre mesos es deixa reposar dins les tines de fermentació i estoc en contacte amb el fred intens de l’hivern a fi i efecte de provocar la primera estabilització natural sense necessitat de fer servir tines isotèrmiques i pales de remogut.

Trasbals i repòs

Posteriorment, el vi, sempre per gravetat, es trasbalsa a la sala de criança. Allí romandrà en botes de roure francès de les varietats Limousin, Allier i Nevers, entre deu i quinze mesos. Durant aquest temps se’l sotmet a decantació a través de trasbalsos manuals controlats per espelma. Així separem els baixos que es van dipositant al fons de les botes i que poden embrutar el vi i alterar-ne els gustos.

Durant els mesos de criança, les botes són exposades al fred hivern del Priorat per provocar una segona estabilització natural, tot aprofitant el moment per dur a terme les clarificacions manuals amb clara d’ou, bota per bota.

Història

La decisió sobre on s’assentaria una comunitat monàstica no era ni casual ni arbitrària. Calia considerar factors estètics, geogràfics, climàtics, socials, polítics, econòmics i religiosos per tal d’assegurar la subsistència de la comunitat en bones i en males èpoques.

El priorat de Scala Dei va ser fundat el 1194 pel rei de Catalunya Alfons I el Cast, però ja l’any 1151 una petita comunitat de monjos vivia a la vila de Poboleda, on, entre altres coses, probablement ja havien anat valorant les bondats naturals del lloc. Però quines eren aquestes bondats?

Geografia

Al sud de Catalunya, entre la serralada litoral i prelitoral, el Priorat és una terra de turons i costers orientats als quatre punts cardinals, que tenen una alçada mitjana de 350 metres que estan formats per rics substrats pissarrencs i situats a banda i banda del riu Siurana.

En aquesta geografia dura, els conreus es beneficien d’una terra extraordinàriament rica i d’un microclima que genera la imponent Serra del Montsant, barrera natural de 1166 metres que regula la temperatura de la comarca, posant-la a recer de les inclemències del nord. El conjunt, clima, orografia i sòl (llicorella), confereix unes acusades característiques organolèptiques diferencials, que donen al vi Priorat la personalitat única de la qual en parlen enòlegs i sommeliers d’arreu del món.

Paisatge

A la fi, un paisatge de pi, alzina, lledoner, xop, romaní, farigola, esbarzer, poniol, vinya, ametller, figuera, garrofer, i tantes altres espècies vegetals, conviu amb l’àliga, el cabirol, el conill, la perdiu, el corb, el fardatxo, o el porc senglar, i tot en conjunt defineix paisatge d’una estètica i una espiritualitat inoblidable.